Gralles i tabals
Posant música a les nostres actuacions.
Posant música a les nostres actuacions.
La colla disposa d’una escola de gralles i tabals.
L’escola de gralles té el privilegi de tenir com a professora la Gemma Rovira, reconeguda dins i fora del món casteller. L’escola de gralles i tabals té una vintena d’alumnes en actiu, molts dels quals ja toquen bona part del repertori casteller.
Els assajos de gralles i tabals són els dimarts de 7 a 8 del vespre. Si voleu aprendre a tocar la gralla o el tabal només cal que passeu pel centre cívic L’Era els dies i hores ja esmentats, el preu per aprendre és fer-se casteller.
La gralla és un instrument tradicional de vent de llengüeta doble, que consisteix en un tub de 34 centímetres, de forma cònica i de fusta. Té sis forats a la part superior del tub i un forat a la part inferior. Aquests forats són els que fem servir per tapar i destapar amb els dits i poder crear melodies. També té dos forats laterals situats a la part final del cos, però aquests només són a efectes d’afinació.
Cal saber que existeixen dos tipus de gralla: la seca i la dolça o de claus.
La fusta que s’utilitza normalment per a la construcció de la gralla és la de ginjoler, boix o granadillo. Encara que també es poden trobar gralles d’altres fustes. Evidentment, però, depenent de la qualitat de la fusta, la gralla tindrà un so o un altre.
La gralla seca és la més antiga de les dues. Afinada en Do, la seva tessitura abraça del Sol 3 al Do 5.
La gralla dolça o de claus és una evolució moderna de la gralla seca. Com el seu nom indica, el seu so és molt més dolç.
Disposa de més forats a la part baixa que són tapats per claus metàl·liques (dos o més) i que permeten augmentar la tessitura de l’instrument.
INXA
TUDELL
ARGOLLA
ARGOLLA
La canya o també anomenada inxa, està construïda de dues pales independents lligades a la part inferior i que se situa al tudell. La vibració d’aquestes pales mitjançant la pressió d’aire fa que es produeixi el so. El tipus tradicional de canya és la de pala de cosntrucció gubiada, encara que també s’han utilitzat canyes de tenora.
El tudell és la peça metàl·lica, normalment de llautó o d’argent, que uneix la canya al cos de la gralla.
El tabal o timbal és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N’hi ha de totes les grandàries, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cerca-viles i altres esdeveniments al carrer.
El tabalet fa parella amb la dolçaina, sent ambdós instruments suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer.
La percussió tradicional que acompanya les gralles és el timbal. Els més antics eren de cos de fusta i d’una certa fondària. Quan les gralles s’allarguen, a finals del segle XIX, apareixen els timbals de llautó, de gruix més moderat i sistema de tensat amb palometes, a fi d’aconseguir un so més sec i equilibrat amb el so de les gralles i poder, per fi, tensar el timbal al gust de l’executant sense patir per les incòmodes cordes tensadores dels timbals de fusta.
Segons el nombre de grallers hi podien haver un o més timbals. Aquesta és l’única i exclusiva percussió que durant segles ha acompanyat les gralles. Tanmateix, en els darrers anys algunes colles han ampliat de forma desmesurada les percussions dels grups de grallers amb altres instruments (bombos, esquellots, plats, maraques i altres) aliens a la formació tradicional i així mateix han creat falsos referents alhora de la recuperació d’aquest instruments.
El músic del tabal o el tabalet és un tabaler o tabaleter. L’intèrpret del timbal és el timbaler.
Actualment hi ha colles tant amb timbals de fusta com de llautó, tot i que cada cop més els timbals de llautó propis de la que avui es coneix com a època d’or de la gralla, a cavall dels segles XIX i XX- són els que s’estan imposant.
TIMBAL O TABAL DE GRALLES
TIMBAL O TABAL FONDO
TIMBAL O TABAL MIG